ES POT SABER A TRAVÉS D’UNA ANÀLISI DE SANG MATERNA SI EL NOSTRE NADÓ HA HERETAT NOSTRA MALALTIA GENÈTICA?

Les malalties genètiques hereditàries es transmeten de pares a fills. Fins ara, l’única possibilitat de detectar si un nadó havia heretat l’anomalia genètica dels seus pares era mitjançant una anàlisi prenatal invasiva, com la biòpsia de vellositats corials o l’amniocentesi. Aquestes tècniques permeten no només diagnosticar de forma molt fiable malalties genètiques sinó també anomalies cromosòmiques (com la trisomia 21 responsable de la síndrome de Down, entre d’altres). Però el caràcter invasiu d’aquestes tècniques pot, en alguns casos, portar a una pèrdua de l’embaràs.

Hi ha informació genètica fetal a la sang materna que pugui ser analitzada?

A partir de la setmana 9 de gestació, té lloc un progressiu alliberament cap a la sang de la mare de material genètic d’origen fetal conegut com ADN fetal lliure (cffDNA). Mitjançant les tècniques de seqüenciació d’ADN d’alt rendiment, és possible detectar i analitzar aquestes molècules d’cffDNA a partir d’una simple extracció de sang materna.

Què es pot detectar en l’anàlisi de l’ADN fetal lliure?

Inicialment, el test es va desenvolupar per diagnosticar anomalies cromosòmiques en el nadó que afectessin els cromosomes 13, 18 i 21. Les cèl·lules humanes normals contenen 46 cromosomes o 23 parells de cromosomes. Les característiques que determinaran com ha de funcionar el nostre organisme així com les nostres característiques morfològiques estan escrites en els gens. Els gens estan formats per DNA i es troben localitzats en els cromosomes. Heretem 23 cromosomes de cada progenitor a través de les seves cèl·lules germinals (espermatozoides o oòcits). En tenir parelles de cromosomes, per cada gen tindrem dues còpies. Una còpia de cada gen és heretada del pare i l’altra s’hereta de la mare. Qualsevol canvi en el nombre, mida o estructura dels nostres cromosomes pot significar un canvi en la quantitat o reorganització de la informació genètica. Aquests canvis poden resultar en un dèficit d’aprenentatge, retard en el desenvolupament i problemes de salut en el nounat. Per exemple, 3 còpies (trisomia) d’algun dels cromosomes esmentats anteriorment (13, 18 i 21) en el nadó poden donar lloc a greus síndromes genètiques (síndrome de Patau, Edwards i Down, respectivament). Posteriorment, ha estat possible incorporar l’estudi de tot el complementi cromosòmic del nadó.

L’anàlisi d’ADN fetal lliure pot arribar a detectar qualsevol malaltia genètica.

Però no només les anomalies cromosòmiques, també les malalties genètiques degudes a l’alteració anòmala (mutació) d’un gen, poden ser diagnosticades mitjançant l’anàlisi de les cffDNA. En principi és possible analitzar qualsevol malaltia genètica de la que algun dels progenitors sigui portador o afecte, i que siguin degudes a un canvi puntual (un altre tipus de mutacions podrien no ser detectades) patogènic en la seqüència del gen. En el cas de malalties amb herència recessiva, és a dir, aquelles que requereixen que les dues còpies del gen, les provinents del pare i de la mare, estiguin alterades, es podria realitzar el diagnòstic no invasiu mitjançant una anàlisi de lligament. Aquesta anàlisi consisteix a determinar quin dels dos cromosomes de la mare i el pare és portador de l’alteració i utilitzar aquesta informació, a la qual anomenarem haplotip de risc, per al diagnòstic en sang materna. En funció de la presència o absència d’aquests haplotips de risc en les cffDNA, podem arribar a determinar si el nadó ha heretat una de les alteracions, les dues o cap. Habitualment, en cas que es determini que el nadó ha heretat els dos haplotips de risc, i per tant desenvoluparia la malaltia, es recomana una prova invasiva confirmatòria.

L’anàlisi prenatal no invasiva suposa un gran avanç en els estudis de genètica prenatal, a partir d’una mostra de sang materna i sense posar en risc l’embaràs.

Equip Reprogenetics.

LA BIÒPSIA EMBRIONÀRIA EN UN CICLE DE FIV-PGT POT AFECTAR AL DESENVOLUPAMENT DE L’EMBRIÓ?

El test genètic preimplantacional (PGT) analitza la informació genètica dels embrions. Permet establir l’estatus cromosòmic de l’embrió i identificar aquells sense alteracions cromosòmiques. Així s’evita la transferència d’embrions amb risc d’anomalies cromosòmiques i es contribueix a la selecció de l’embrió amb un major potencial d’implantació. També és possible detectar els embrions afectes d’alguna malaltia genètica heretada dels progenitors. El PGT és una eina que ajuda a seleccionar quins embrions són aptes per a la transferència, més enllà de la seva morfologia.

En què consisteix el PGT?

L’anàlisi dels embrions es realitza a partir de l’ADN embrionari. Aquest s’obté d’una o unes poques cèl·lules extretes, és a dir biopsiades, de l’embrió. Si la biòpsia es porta a terme en el dia 3 de desenvolupament embrionari, quan l’embrió té entre sis i vuit cèl·lules, s’extreu una sola cèl·lula per a la seva anàlisi. Si la biòpsia es realitza entre els dies 5 i 7 de desenvolupament, quan l’embrió ha arribat a l’estadi de blastocist (conté al voltant de 200 cèl·lules), s’extreuen entre 5 i 10 cèl·lules.

Pot afectar la biòpsia al desenvolupament de l’embrió?

Si la biòpsia és realitzada per personal expert i la qualitat embrionària és bona, l’evolució d’aquests embrions no s’hauria de veure afectada negativament. Cal considerar que la proporció de cèl·lules biopsiades és més gran en dia 3 que a blastocist (1 de 6-8 respecte a 5-10 de 150-200), de manera que la biòpsia en dia 3 té un impacte major sobre el potencial d’implantació que la biòpsia en estadi de blastocist. A més, els beneficis del PGT en parelles amb risc genètic compensen el possible impacte de la biòpsia sobre la capacitat d’implantar l’embrió.

Respecte a la biòpsia de blastocist, diversos estudis demostren que la biòpsia en aquest estadi no afecta al desenvolupament embrionari i posterior implantació. De fet, el potencial implantatori d’un blastocist sense anomalies cromosòmiques (normal o euploide) és del voltant del 70% comparat amb un aproximadament 40% d’un embrió sense diagnosticar (Yang et al., 2012).

Com en tot procés de manipulació, no es pot descartar totalment un risc possible de dany durant el procés. Segons dades de Reprogenetics, aquesta xifra es calcula que és menor al 0.5%.

Quin és el futur?

Actualment, per a dur a terme el PGT, es necessita disposar d’una mostra que sigui el màxim de representativa de l’embrió, sense comprometre la seva viabilitat. La biòpsia embrionària, si bé és una tècnica invasiva, és segura, i realitzada per experts i en embrions de bona qualitat no afecta negativament el desenvolupament embrionari.

El repte que se’ns presenta és aconseguir dur a terme una anàlisi genètica de l’embrió mitjançant un procediment no invasiu, que hauria de permetre analitzar la informació genètica de forma precisa sense manipulació de l’embrió (veure https://www.reprogenetics.es/es- possible-fer-un-test-genètic-preimplantacional-sense-biopsiar-el-embrió/ ). De moment i a l’espera de més evidències i estudis, la biòpsia de trofoectoderm segueix sent la tècnica que proporciona millors resultats per dur a terme un test genètic en l’embrió.