LA BIÒPSIA EMBRIONÀRIA EN UN CICLE DE FIV-PGT POT AFECTAR AL DESENVOLUPAMENT DE L’EMBRIÓ?

El test genètic preimplantacional (PGT) analitza la informació genètica dels embrions. Permet establir l’estatus cromosòmic de l’embrió i identificar aquells sense alteracions cromosòmiques. Així s’evita la transferència d’embrions amb risc d’anomalies cromosòmiques i es contribueix a la selecció de l’embrió amb un major potencial d’implantació. També és possible detectar els embrions afectes d’alguna malaltia genètica heretada dels progenitors. El PGT és una eina que ajuda a seleccionar quins embrions són aptes per a la transferència, més enllà de la seva morfologia.

En què consisteix el PGT?

L’anàlisi dels embrions es realitza a partir de l’ADN embrionari. Aquest s’obté d’una o unes poques cèl·lules extretes, és a dir biopsiades, de l’embrió. Si la biòpsia es porta a terme en el dia 3 de desenvolupament embrionari, quan l’embrió té entre sis i vuit cèl·lules, s’extreu una sola cèl·lula per a la seva anàlisi. Si la biòpsia es realitza entre els dies 5 i 7 de desenvolupament, quan l’embrió ha arribat a l’estadi de blastocist (conté al voltant de 200 cèl·lules), s’extreuen entre 5 i 10 cèl·lules.

Pot afectar la biòpsia al desenvolupament de l’embrió?

Si la biòpsia és realitzada per personal expert i la qualitat embrionària és bona, l’evolució d’aquests embrions no s’hauria de veure afectada negativament. Cal considerar que la proporció de cèl·lules biopsiades és més gran en dia 3 que a blastocist (1 de 6-8 respecte a 5-10 de 150-200), de manera que la biòpsia en dia 3 té un impacte major sobre el potencial d’implantació que la biòpsia en estadi de blastocist. A més, els beneficis del PGT en parelles amb risc genètic compensen el possible impacte de la biòpsia sobre la capacitat d’implantar l’embrió.

Respecte a la biòpsia de blastocist, diversos estudis demostren que la biòpsia en aquest estadi no afecta al desenvolupament embrionari i posterior implantació. De fet, el potencial implantatori d’un blastocist sense anomalies cromosòmiques (normal o euploide) és del voltant del 70% comparat amb un aproximadament 40% d’un embrió sense diagnosticar (Yang et al., 2012).

Com en tot procés de manipulació, no es pot descartar totalment un risc possible de dany durant el procés. Segons dades de Reprogenetics, aquesta xifra es calcula que és menor al 0.5%.

Quin és el futur?

Actualment, per a dur a terme el PGT, es necessita disposar d’una mostra que sigui el màxim de representativa de l’embrió, sense comprometre la seva viabilitat. La biòpsia embrionària, si bé és una tècnica invasiva, és segura, i realitzada per experts i en embrions de bona qualitat no afecta negativament el desenvolupament embrionari.

El repte que se’ns presenta és aconseguir dur a terme una anàlisi genètica de l’embrió mitjançant un procediment no invasiu, que hauria de permetre analitzar la informació genètica de forma precisa sense manipulació de l’embrió (veure https://www.reprogenetics.es/es- possible-fer-un-test-genètic-preimplantacional-sense-biopsiar-el-embrió/ ). De moment i a l’espera de més evidències i estudis, la biòpsia de trofoectoderm segueix sent la tècnica que proporciona millors resultats per dur a terme un test genètic en l’embrió.