¿ES POSIBLE REALIZAR UN TEST GENÉTICO PREIMPLANTACIONAL (PGT) SIN BIOPSIAR EL EMBRIÓN?

El test genético preimplantacional (PGT del inglés Preimplantation Genetic Testing) permite la determinación de algunas características genéticas del embrión en cultivo, antes de su transferencia al útero materno. Para ello, es necesario someterse a un ciclo de fecundación in vitro (FIV) que permita disponer de un cierto número de embriones provenientes de la pareja. La determinación genética se realizará a partir del ADN embrionario obtenido de la biopsia de una o unas pocas células de estos embriones. El carácter invasivo de la biopsia, a entender de algunos autores, podría disminuir la capacidad de implantar del embrión. Sin embargo, cuando la biopsia es realizada por manos expertas, no se han observado diferencias en las tasas de embarazo evolutivo entre embriones biopsiados y no biopsiados.

¿Se puede disponer de otra fuente de ADN embrionario sin necesidad de realizar una técnica invasiva?

Diversos autores han publicado la posibilidad de realizar un diagnóstico a partir del ADN que se encuentra en el medio de cultivo donde crece el embrión. Los resultados obtenidos hasta la fecha, si bien alentadores, muestran que todavía es necesario seguir avanzando en este campo del PGT no invasivo.

¿Cuál es el origen del ADN embrionario que se encuentra en el medio de cultivo?

No se sabe con certeza.

Es posible que provenga de células embrionarias que han iniciado la muerte celular (apoptosis), o directamente de células lisadas (rotas). Que el ADN de estas células sea o no representativo de la totalidad del embrión está aún por resolver.

Puede que se trate de una contaminación por ADN de origen parental; ya sea proveniente de espermatozoides (que quedan adheridos al embrión tras la fecundación), ya sea proveniente de células de la granulosa (células que acompañan al ovocito). En cualquier caso, esta posibilidad podría excluirse realizando una inyección intracitoplasmática de espermatozoides o ICSI y una exhaustiva eliminación mecánica de las células de la granulosa.

Finalmente, se considera también una posible fuente el ADN contenido en vesículas extra-celulares que funcionarían de mensajeras entre diferentes partes del embrión. Si este fuera el caso, bien podría ser una excelente fuente de ADN para realizar el diagnóstico.

¿Los resultados obtenidos hasta el momento son fiables?

A día de hoy, no hay suficiente evidencia que el resultado obtenido del análisis del ADN embrionario libre en el medio de cultivo pueda utilizarse a nivel clínico. Los niveles de concordancia de resultados entre el diagnóstico obtenido en el ADN procedente de células biopsiadas del embrión y el obtenido del medio de cultivo no están suficientemente alineados. Se observa una tasa de falsos positivos relativamente elevada, lo que significa que se desperdician embriones al ser diagnosticados como anormales cuando lo cierto es que no lo son. Teniendo en consideración que se trata de una técnica que se utiliza cuando el embrión ha alcanzado el estadio de blastocisto (días 5 a 7 de cultivo embrionario) y que no son muchos los embriones que alcanzan este estadio, la posibilidad de perder alguno de ellos por un falso positivo no es muy halagüeña.

La discusión está abierta entre diferentes autores respecto la posibilidad de utilizar la información obtenida de forma no invasiva (que ciertamente sería una forma muy sencilla de disponer de ADN embrionario) aun teniendo en consideración la posible pérdida de embriones por falsos positivos, frente a la posibilidad de restar poder de implantación al embrión al aplicar un procedimiento invasivo.

Sin lugar a dudas, si se consigue conocer el origen del ADN embrionario en el medio de cultivo y los resultados que de él se originen sean fiables, el diagnóstico no invasivo abrirá una nueva era en el campo del PGT.

Hasta entonces, habrá que seguir caminando.

Equipo Reprogenetics.

ÉS POSSIBLE FER UN TEST GENÈTIC PREIMPLANTACIONAL (PGT) SENSE BIOPSIAR L’EMBRIÓ?

El test genètic preimplantacional (PGT de l’anglès Preimplantation Genetic Testing) permet la determinació d’algunes característiques genètiques de l’embrió en cultiu, abans de la seva transferència a l’úter matern. Per a això, cal sotmetre´s a un cicle de fecundació in vitro (FIV) que permeti disposar d’un cert nombre d’embrions provinents de la parella. La determinació genètica es realitzarà a partir de l’ADN embrionari obtingut de la biòpsia d’una o unes poques cèl·lules d’aquests embrions. El caràcter invasiu de la biòpsia, a entendre d’alguns autors, podria disminuir la capacitat d’implantar de l’embrió. No obstant això, quan la biòpsia és realitzada per mans expertes, no s’han observat diferències en les taxes d’embaràs evolutiu entre embrions biopsiats i no biopsiats.

Es pot disposar d’una altra font d’ADN embrionari sense necessitat de realitzar una tècnica invasiva?

Diversos autors han publicat la possibilitat de realitzar un diagnòstic a partir de l’ADN que es troba en el medi de cultiu on creix l’embrió. Els resultats obtinguts fins a la data, si bé encoratjadors, mostren que encara cal seguir avançant en aquest camp del PGT no invasiu.

Quin és l’origen de l’ADN embrionari que es troba en el medi de cultiu?

No se sap amb certesa.

És possible que provingui de cèl·lules embrionàries que han iniciat la mort cel·lular (apoptosi), o directament de cèl·lules llisadas (trencades). Que l’ADN d’aquestes cèl·lules sigui o no representatiu de la totalitat de l’embrió està encara per resoldre.

Potser que es tracti d’una contaminació d’ADN d’origen parental; ja sigui provinent d’espermatozoides (que queden adherits a l’embrió després de la fecundació), ja sigui provinent de cèl·lules de la granulosa (cèl·lules que acompanyen l’oòcit). En qualsevol cas, aquesta possibilitat es podria evitar realitzant una injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides o ICSI i una exhaustiva eliminació mecànica de les cèl·lules de la granulosa.

Finalment, es considera també una possible font l’ADN contingut en vesícules extra-cel·lulars que funcionarien de missatgers entre diferents parts de l’embrió. Si aquest fos el cas, bé podria ser una excel·lent font d’ADN per fer el diagnòstic.

Els resultats obtinguts fins al moment són fiables?

A dia d’avui, no hi ha prou evidència que el resultat obtingut de l’anàlisi de l’ADN embrionari lliure en el medi de cultiu pugui utilitzar-se a nivell clínic. Els nivells de concordança de resultats entre el diagnòstic obtingut en l’ADN procedent de cèl·lules biopsiades de l’embrió i l’obtingut del medi de cultiu no estan prou alineats. S’observa una taxa de falsos positius relativament elevada, el que significa que es malbaraten embrions en ser diagnosticats com anormals quan la veritat és que no ho són. Tenint en consideració que es tracta d’una tècnica que s’utilitza quan l’embrió ha arribat a l’estadi de blastocist (dies 5 a 7 de cultiu embrionari) i que no són molts els embrions que arriben a aquest estadi, la possibilitat de perdre algun d’ells per un fals positiu no és gaire favorable.

La discussió està oberta entre diferents autors respecte la possibilitat d’utilitzar la informació obtinguda de forma no invasiva (que certament seria una forma molt senzilla de disposar d’ADN embrionari) tot i tenir en consideració la possible pèrdua d’embrions per falsos positius, enfront de la possibilitat de restar poder d’implantació a l’embrió en aplicar un procediment invasiu.

Sense cap dubte, si s’aconsegueix conèixer l’origen de l’ADN embrionari en el medi de cultiu i els resultats que d’ell s’originin siguin fiables, el diagnòstic no invasiu obrirà una nova era en el camp del PGT.

Fins llavors, caldrà seguir caminant.

Equip Reprogenetics.

IS IT POSSIBLE TO CARRY OUT A PREIMPLANTATION GENETIC TESTING WITHOUT BIOPSYING THE EMBRYO?

Preimplantation Genetic Testing (PGT) allows the determination of some genetic characteristics of the embryo in culture, before its transfer to the maternal womb. To do this, it is necessary to undergo an in vitro fertilization (IVF) cycle that allows a certain number of embryos from the couple to be available. The genetic determination will be made from the embryonic DNA obtained from the biopsy of one or a few cells of these embryos. The invasive nature of the biopsy, according to some authors, could diminish the embryo’s capacity to implant. However, when the biopsy is performed by expert hands, no differences have been observed in the ongoing pregnancy rates between biopsied and non-biopsied embryos.

Can another source of embryonic DNA be made available without the need for an invasive technique?

Several authors have published the possibility of making a diagnosis from the DNA found in the culture medium where the embryo grows up. The results obtained to date, although encouraging, show that it is still necessary to continue advancing in this field of non-invasive PGT.

What is the origin of the embryonic DNA found in the culture medium?

It is not known with certainty.

It may come from embryonic cells that have initiated cell death (apoptosis), or directly from lysed (broken) cells. Whether or not the DNA of these cells is representative of the entire embryo is yet to be answered.

It may be contamination by DNA of parental origin, either from spermatozoa (which adhere to the embryo after fertilization) or from granulose cells (cells that accompany the oocyte). In any case, this possibility could be excluded by carrying out an intracytoplasmic sperm injection or ICSI and an exhaustive mechanical elimination of the granulose cells.

Finally, a possible source can be also the DNA contained in extra-cellular vesicles that would function as messengers between different parts of the embryo. If this is the case, it could well be an excellent source of DNA for diagnosis.

Are the results so far reliable?

At present, there is not enough evidence that the result obtained from the analysis of embryonic free DNA in the culture medium can be used at the clinical level. The levels of concordance between the results obtained in the DNA from the embryo’s biopsied cells and that obtained from the culture medium are not sufficiently aligned. A relatively high false positive rate is observed, which means that embryos are wasted when they are diagnosed as abnormal when they are not. Considering that it is a technique used when the embryo has reached the blastocyst stage (days 5 to 7 of embryo culture) and that not many embryos reach this stage, the possibility of losing some of them due to a false positive is not very flattering.

The discussion is open between different authors regarding the possibility of using the information obtained in a non-invasive way (which would certainly be a very simple way of having embryonic DNA) even taking into consideration the possible loss of embryos due to false positives, as opposed to the possibility of reducing the implantation power of the embryo when applying an invasive procedure.

Without a doubt, if the origin of the embryonic DNA in the culture medium is known and its results are reliable, non-invasive diagnosis will open a new era in the field of PGT.

Until then, we will have to keep on walking.

Reprogenetics Team.

ÉS POSSIBLE FER UN TEST GENÈTIC PREIMPLANTACIONAL (PGT) SENSE BIOPSIAR L’EMBRIÓ?

El test genètic preimplantacional (PGT de l’anglès Preimplantation Genetic Testing) permet la determinació d’algunes característiques genètiques de l’embrió en cultiu, abans de la seva transferència a l’úter matern. Per a això, cal sotmetre´s a un cicle de fecundació in vitro (FIV) que permeti disposar d’un cert nombre d’embrions provinents de la parella. La determinació genètica es realitzarà a partir de l’ADN embrionari obtingut de la biòpsia d’una o unes poques cèl·lules d’aquests embrions. El caràcter invasiu de la biòpsia, a entendre d’alguns autors, podria disminuir la capacitat d’implantar de l’embrió. No obstant això, quan la biòpsia és realitzada per mans expertes, no s’han observat diferències en les taxes d’embaràs evolutiu entre embrions biopsiats i no biopsiats.

Es pot disposar d’una altra font d’ADN embrionari sense necessitat de realitzar una tècnica invasiva?

Diversos autors han publicat la possibilitat de realitzar un diagnòstic a partir de l’ADN que es troba en el medi de cultiu on creix l’embrió. Els resultats obtinguts fins a la data, si bé encoratjadors, mostren que encara cal seguir avançant en aquest camp del PGT no invasiu.

Quin és l’origen de l’ADN embrionari que es troba en el medi de cultiu?

No se sap amb certesa.

És possible que provingui de cèl·lules embrionàries que han iniciat la mort cel·lular (apoptosi), o directament de cèl·lules llisadas (trencades). Que l’ADN d’aquestes cèl·lules sigui o no representatiu de la totalitat de l’embrió està encara per resoldre.

Potser que es tracti d’una contaminació d’ADN d’origen parental; ja sigui provinent d’espermatozoides (que queden adherits a l’embrió després de la fecundació), ja sigui provinent de cèl·lules de la granulosa (cèl·lules que acompanyen l’oòcit). En qualsevol cas, aquesta possibilitat es podria evitar realitzant una injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides o ICSI i una exhaustiva eliminació mecànica de les cèl·lules de la granulosa.

Finalment, es considera també una possible font l’ADN contingut en vesícules extra-cel·lulars que funcionarien de missatgers entre diferents parts de l’embrió. Si aquest fos el cas, bé podria ser una excel·lent font d’ADN per fer el diagnòstic.

Els resultats obtinguts fins al moment són fiables?

A dia d’avui, no hi ha prou evidència que el resultat obtingut de l’anàlisi de l’ADN embrionari lliure en el medi de cultiu pugui utilitzar-se a nivell clínic. Els nivells de concordança de resultats entre el diagnòstic obtingut en l’ADN procedent de cèl·lules biopsiades de l’embrió i l’obtingut del medi de cultiu no estan prou alineats. S’observa una taxa de falsos positius relativament elevada, el que significa que es malbaraten embrions en ser diagnosticats com anormals quan la veritat és que no ho són. Tenint en consideració que es tracta d’una tècnica que s’utilitza quan l’embrió ha arribat a l’estadi de blastocist (dies 5 a 7 de cultiu embrionari) i que no són molts els embrions que arriben a aquest estadi, la possibilitat de perdre algun d’ells per un fals positiu no és gaire favorable.

La discussió està oberta entre diferents autors respecte la possibilitat d’utilitzar la informació obtinguda de forma no invasiva (que certament seria una forma molt senzilla de disposar d’ADN embrionari) tot i tenir en consideració la possible pèrdua d’embrions per falsos positius, enfront de la possibilitat de restar poder d’implantació a l’embrió en aplicar un procediment invasiu.

Sense cap dubte, si s’aconsegueix conèixer l’origen de l’ADN embrionari en el medi de cultiu i els resultats que d’ell s’originin siguin fiables, el diagnòstic no invasiu obrirà una nova era en el camp del PGT.

Fins llavors, caldrà seguir caminant.

Equip Reprogenetics.